Primeres proves...

Després d'unes quantes proves passo a comentar què m'agrada i què no de la càmera:

PUNTS FORTS:

- Robustesa de construcció. Plàstics de molta qualitat i controls just on esperes trobar-los. Sony, com sempre, supera Canon i JVC en aquest punt.
- Pantalla LCD de 250.000 pixels d'una ressolució i nitidesa mai vista en cap càmera prosumer
- Òptica Carl Zeiss de 72mm i parasol enorme.
- Controls i servos de zoom i focus quasi tant bons com els de les òptiques broadcast. És possible fer un zoom sense que faci el típic saltet en l'inici i al final. A més a més, la funció Shot Transition permet memoritzar posicions de foco/iris/zoom/WB en dues memories i transicionar entre elles de forma progressiva (de 2seg. a 15 seg.) i amb una fluidesa increible.
- 3 CCD's d'1/3" amb 960x1080 pixels i format 16:9 natiu. Qualitat d'imatge realment molt bona. Possibilitat de tenir molta menys profunditat de camp que amb càmeres d'1/4". Aquest fet i el de la sensibilitat són els que em van fer decidir per la FX1 en comptes de la FX7, model teòricament més nou, però amb 3xCMOS d'1/4" !!

PUNTS DÈBILS:

- No té entrades XLR (tot i que sí té minijack metàl·lic conmutable MIC/LINE) i no es pot ajustar el nivell d'àudio de cada pista independentment.
- Grava en HD entrellaçat 1080i, no té l'opció de progressiu (ni 720p ni 1080p).
- No té sortida HDMI, sinó únicament sortida de components analògiques.
- El marge dinàmic és millor que les càmeres d'1/4", però no s'acosta ni de lluny a les d'2/3".
- Sensibilitat quasi 3 f-stops millor que la meva antiga miniDV monoCCD d'1/4", però no arriba a ser tant sensible com Sony PD-170.
- Limitacions del format HDV: Video MPEG-2 1440×1080 (1080i), mostreig 4:2:0, 8 bits de quantificació i bitrate de 25Mbps. Audio MPEG-1 layer II a 48kHz i 16 bits amb bitrate de 384 kbps. És a dir, tot massa comprimit. La solucio? DVCPRO HD a 100 Mbps jeje.