Les connexions en directe via satèl·lit

Una mica de culturilla tècnica i després un vídeo per riure:

Els transpondedors utilitzats per a les comunicacions de senyal de televisió són satèl·lits geoestacionaris situats sempre a una distància de 36.000 km de la Terra. Aquesta distància tant gran provoca un inevitable retard de propagació. Tenint en compte que la informació viatja a la velocitat de la llum el retard mínim d'un enllaç Terra-Sat-Terra és de: (36.000Km)/(300.000Km/s) x 2 = 240ms.

Però en connexions en directe d'una punta a l'altra de món, com que el beam d'un sol satèl·lit no pot cubrir emissor i receptor alhora, la senyal salta de satèl·lit en satèl·lit fins arribar al destí. Arribant a acomular retards de fins a segons. A més a més, com que la senyal de vídeo s'envia comprimida en MPEG-2, aquesta compressió també implica un retard. Per últim, també hi caldria afegir les possibles etapes de delay presents en les emissores de TV. Tot plegat fa que la coordinació de directes de TV per satèl·lit no sigui una feina fàcil i passin coses com aquestes:



P.D. No em vull imaginar els crits que deuria fotre el Cuní al realizador per deixar-lo amb la paraula a la boca i tirar la careta XD!

Un altre vídeo de directes amb cagades a tuti pleni: